Les actuacions prioritzen la salut dels arbres, la seguretat de les persones i la conservació dels beneficis ambientals de l’arbrat urbà.
Avui s’han iniciat els treballs de poda de l’arbrat a la Rambla Verge del Roser, seguint criteris de gestió sostenible i respectuosa amb el desenvolupament natural dels arbres.
Aquesta actuació s’emmarca en una nova manera d’entendre la poda de l’arbrat urbà, basada en el coneixement científic i en els criteris de l’Estàndard Europeu de Poda. L’objectiu és clar: podar millor no vol dir podar més, sinó intervenir quan és necessari i fer-ho amb criteri.
Durant anys, les podes severes i les intervencions sistemàtiques han estat pràctiques habituals en molts entorns urbans. Actualment, però, es prioritza una gestió que respecti la forma natural de cada arbre, en preservi la salut i en garanteixi una convivència segura amb les persones, els edificis i els serveis públics.
Els arbres són un element essencial del municipi: proporcionen ombra, contribueixen a millorar la qualitat de l’aire, afavoreixen la biodiversitat i fan dels carrers i els espais públics llocs més agradables.
Quan és necessari podar?
Les actuacions es planifiquen de manera selectiva i es duen a terme quan hi ha un motiu justificat, com ara:
- Garantir la seguretat: retirar branques trencades, esquerdades o que presentin risc de caiguda.
- Facilitar la mobilitat: mantenir l’espai necessari per al pas de vianants, bicicletes i vehicles.
- Evitar conflictes amb l’entorn: controlar les branques que interfereixin amb façanes, finestres, fanals, semàfors o serveis.
- Afavorir el desenvolupament dels arbres joves: fer petites intervencions que contribueixin a crear una estructura sòlida.
- Conservar els arbres adults: limitar les podes a les actuacions estrictament necessàries, preservant tant com sigui possible la capçada i el fullatge.
Menys podes dràstiques i més respecte pel creixement natural
La nova orientació deixa enrere pràctiques com l’escapçament de les branques principals, la poda a brocada o l’anomenada poda en cua de lleó, que consisteix a eliminar el fullatge de la part interior de les branques i concentrar-lo a les puntes.
Aquestes intervencions poden debilitar l’arbre, afavorir l’aparició de problemes sanitaris i generar rebrots menys estables. Per això, es prioritzen els talls petits i selectius i es procura mantenir l’estructura natural de cada exemplar.
Tampoc no es considera necessari podar un arbre simplement perquè perdi fulles, flors o fruits, ja que aquests processos formen part del seu cicle biològic natural.
Una gestió que també protegeix la biodiversitat
La cura de l’arbrat té en compte, a més de la seguretat i la salut dels arbres, la protecció de la fauna que hi viu. Abans de les intervencions, es revisa la possible presència de nius actius i d’espècies protegides, com ara ocells o ratpenats.
Sempre que no representin cap risc, algunes branques seques es poden conservar per afavorir la biodiversitat, ja que constitueixen un refugi i una font d’aliment per a ocells i insectes.
Les tasques es duen a terme per professionals qualificats i amb una valoració individual de cada arbre, tenint en compte l’espècie, l’edat, l’estat de salut i les característiques de l’espai on creix.
Cuidar els arbres per al futur
Amb l’inici dels treballs a la Rambla Verge del Roser, es posa en pràctica una gestió de l’arbrat que aposta per intervencions més selectives i respectuoses, amb la voluntat de conservar els beneficis ambientals i socials dels arbres i garantir que continuïn formant part del paisatge del municipi durant molts anys.
Un arbre sa no s’ha de podar per sistema: cal cuidar-lo amb criteri perquè pugui créixer i aportar tots els seus beneficis a la ciutadania.